17 de juliol: Epifania en pwp

Avui la Mare Natura m’ha parlat a través d’un Power Point.

M’ha dit que he de fer coses bones per les persones que tinc al voltant perquè ella ha fet per a mi una platja del Carib, de la qual m’adjuntava una foto. També m’ha fet el Perito Moreno i la selva Amazònica; per últim, m’ha fet dos dofins que salten sobre les ones marines, jo ja tinc un gos, i no tinc la banyera prou gran per posar-hi dos dofins, però no voldria ser desagraïda, ja veuré com me les arreglo.

Com podeu comprendre, encara estic en shock per la rebel·lació de la senyora Natura que, a sobre, m’ha retret que vagi a caçar cèrvols furtivament i que mati foques.

Jo crec que ha estat una mica injusta, perquè no recordo haver matat cap foca últimament, ni tan sols porto abrics de pell, tinc un anorak del Zara que segur que no és biodegradable, però d’aquí a maltractar animals, hi ha un bon tros.

D’acord que sempre em faig un embolic quan separo la brossa i se’m colen les closques dels ous als envasos, i que no tinc paleta de matar mosques, les mato amb insecticida, però jo no tinc cap fàbrica, per tant, aquelles emissions de CO2 de les que m’ha acusat no són culpa meva, està mal informada.

Em sembla que des de que la Natura té correu electrònic i es dedica a esbroncar la gent via Power Point se li ha fet mal caràcter, potser hauria d’entrar en un xat de contactes per conèixer gent nova, hi ha molta gent que utilitza Internet com ella, sense anar més lluny, la Verge de Guadalupe es cola al meu correu cada quinze dies aproximadament demanant-me que la reenvii a vint persones si no vull acabar sent una indigent que demana caritat a la porta del Mercadona.

Les noves tecnologies han trastocat la separació entre les coses humanes i les divines, abans havies d’anar a missa per parlar amb Déu, ara et parla ell directament a una velocitat de 54 Mbps.

24 de desembre: LES IMPRESSORES LES CARREGA EL DIMONI

Llegeixo al bloc del Frede tot això del cànon amb què volen gravar els reproductors d’mp3, els escàners, impressores i demés aparells diabòlics que ja se sap que són la mà del dimoni i de la pobresa pecuniària dels artistes.

Ell, que és home informat, ens diu quin augment suposarà per a les nostres butxaques l’adquisició d’aquests productes malèfics. Jo crec que és una qüestió de concepte amb bones dosis d’egoisme en estat pur per part nostra. Per què no concebem aquesta pujada de preus, aquest impost directe, com una contribució desinteressada com les que fem per Nadal a les ONG’s?

De fet, l’únic que es pretén és que els artistes no surtin perjudicats quan persones malintencionades com nosaltres, fent mal ús de la tecnologia, fotocopiem una pàgina de l’últim llibre d’Ana Rosa Quintana, perdó, volia del primer, el que va escriure fa uns anys, aquell que en realitat no va escriure… Ja m’enteneu.

O sigui que, ben pensat, el que fem és el mateix que feia Mecenas amb els poetes llatins, si ell finançava l’Eneida de Virgili, nosaltres financem l’últim disc de Bustamante, o l’última requeteversió de boleros trillats de Tamara.

Així, els nostres artistes no s’hauran de veure obligats a tocar a les estacions del metro, podran pagar-se els vols a Miami (que es veu que s’ha d’anar a gravar allà perquè hi ha més bona sonoritat) i els escriptors podran continuar publicant els mateixos llibres que fa tres anys, però canviant les tapes i vendre’ls a 55 euros. Està clar. Que els llibres es puguin descarregar en pdf no vol dir que te’ls puguis imprimir impunement per no cremar-te la vista.

I és que si copiem un CD, fotocopiem, imprimim, o ens guardem a l’USB la feina que ens hem d’emportar a casa, estem cometent un delicte contra la propietat intel·lectual. Clar, un quilo de peix a 50 euros no és un robatori.