19 de desembre: QUAN LA METÀFORA NO ÉS TAL

Avui, fullejant un exemplar de la Vanguardia de fa uns dies, he vist el titular: Politicos en la báscula. M’ha fet gràcia, pensava que era un reportatge sobre quina consideració té l’opinió pública dels nostres polítics. Fins i tot he trobat enginyosa la metàfora, que identificava el pes polític (terme real) amb el pes físic (terme imaginari).  

La clàssica metàfora pura.

M’he extranyat una mica amb el gràfic, hi havia Carod-Rovira i Puigcercós i deia “pugen”, Mas i la Tura “es mantenen” i Montilla i Castells “baixen”. La cosa no em quadrava massa, més que res perquè Montserrat Tura, per exemple, des de que se li va fer justícia per deixar el seu interior, no és que estigui constantment a l’agenda pública.

Per això mateix he decidit llegir amb una mica més, i ha resultat que el terme imaginari (pes físic) era igual al terme real (pes físic). O sigui que s’havia dedicat una doble pàgina de la Vanguardia a explicar quins dels nostres polítics havien posat mixelín i quins feien abdominals i mantenien a ratlla els quilos.

Clar, en un país sense infraestructures decents, amb un estatut d’autonomia bloquejat, on la ministra de foment és com el boti, en un lloc així, el que més ens interessa com a ciutadans és si Artur Mas esmorza kiwis i quantes ensaïmades s’empassa Puigcercós… sort que tenim mitjans seriosos que cobreixen les nostres necessitats. Bé, com a mínim la notícia de la Carme Chacón sí que és d’interès general. Em refereixo al casori i possible embaràs … o què us pensàveu?