Enviaments Etiquetatsliteratura
2 d’octubre: Miscel·lània
Cada dia odio més el wordpress, no entenc per què no em manté el pormat que dono als paràgrafs, per què cada vegada publica els posts amb una tipografia diferent i per què no puc penjar-hi una galeria de fotos que es vagi mostrant en portada.
En fi, només vaig tenir dos dies un post titulat Roma, caput mundi perquè no aconseguia que quedés bé visualment. Mentre em plantejo si emigro o no i torno a l’antic Blogger us deixo uns links amb fotos de Roma que, per cert, crec que és la ciutat més màgica i meravellosa del món:
D’altra banda, fa dies que es va fer un homenatge a Gerard Vergés, i Emigdi va proposar que poséssim un poema seu als nostres blogs…jo com sempre arribo tard a tot arreu. En fi, en honor també a la meva primera vocació us en poso un traduït al castellà pel poeta Ramon García Mateos, un d’aquells professors que, quan els llegeixes, encara sembla que et parlin:
Mitològica |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
6 comments Octubre 2, 2008
19 d’agost: Com va dir Grouxo, aquests són els meus principis
He llegit al blog A l’atzar agraeixo, una espècie de declaració de principis del lector en forma de joc interblocaire (o és interblogal? O interblòguic? Segur que hi ha una bona paraula per dir això)
M’ha agradat perquè crec que lectors i no lectors hem fet ús dels nostres drets alguna vegada.
Us poso la meva versió personal, i si algú s’anima a prosseguir amb la intertextualitat, millor que millor.
1. el dret de no llegir: Los pilares de la Tierra
2. el dret de saltar-se pàgines: Cinco horas con Mario, Miguel Delibes
3. el dret de no acabar un llibre: La Tempestad, de Juan Manuel de Prada
4. el dret de rellegir: El Petit Príncep, una vegada i una altra, i una altra
5. el dret de llegir qualsevol cosa: Tots els Harry Potter
6. el dret al bovarisme: Qui no s’ha vist mai com Bridget Jones
7. el dret de llegir en qualsevol lloc: El perfume, de viatge de final de curs de 3er de BUP a Canàries, vaig quedar com la rara de l’institut.
8. el dret de fullejar: Els atlas…per veure món
9. el dret de llegir en veu alta: Qualsevol poema, menys l’últim cant d’Altazor
10. el dret de callar: Com la protagonista de Seda
1 comment Agost 19, 2008
20 de maig: TINC EL DIA POÈTIC
Todas las cartas de amor son
ridículas.
No serían cartas de amor si no fueran
ridículas.
También escribí en mis tiempos cartas de amor,
como las demás,
ridículas.
La cartas de amor, si hay amor,
tienen que ser
ridículas.
Pero, al final,
sólo las criaturas que nunca han escrito
cartas de amor
son las que son
ridículas.
La verdad es que hoy
mis recuerdos
de aquellas cartas de amor
son los que son
ridículos.
(Todas las palabras esdrújulas,
igual que los sentimientos esdrújulos,
son naturalmente
ridículas.)
Fernando Pessoa (Álvaro de Campos)
4 comments Maig 20, 2008
5 de maig: No se mueran ustedes sin leer…
He llegit al blog Zurda Siniestra una crítica a la llista de les 100 millors novel·les en llengua castellana que va elaborar la revista Semana,.Que ningú s’exalti, és al revista Semana que s’edita a Colòmbia, no la espanyola, que està més preocupada per Telma Ortiz.
Totes les llistes sobre les coses millors i pitjors tenen partidaris i detractors, uns estarem més d’acord amb unes novel·les, altres creurem que n’hi ha que falten, o que sobren. El meu cas, però, té un punt molt preocupant: de 100 novel·les me n’he llegit un total de quatre, i damunt, aquestes quatre no estan les primeres del rànquing (en concret m’he llegit la 13, la 44, la 88 i la 93. Si hagués de fer un rànquing sobre les100 novel·les que més m’han agradat, potser només inclouria la 13…
Tot això pot significar diverses coses:
1) Que sóc una inculta i que no llegeixo novel·les obligades
2) Que els experts que han invertit el seu valuós temps en fer la llista (i que en saben més que jo) tenen uns gustos diferents als meus
3) Que no m’agraden en general les novel·les en castellà del darrer quart de segle.
4) Que m’hauria de comprar la revista Semana i la Qué leer? (per allò d’estar a la última)
5) Que m’he de conscienciar de que, es miri com es miri, García Márquez és la millor ploma que ha donat el segle XX de les lletres hispàniques seguit de prop per Javier Marías.
Dit tot això, i com que el meu bagatge lector ha resultat bastant pobre, passo a enumerar aquelles novel·les que no surten a la llista de les millors i amb raó:
…
Bé, mireu-vos les lectures obligatòries Introducción a la literatura del siglo XX i de Ultimos decenios de la literatura española del siglo XX, Facultat de Lletres, URV i ja us en fareu una idea bastant exacta…
10 comments Maig 5, 2008
13 de gener: ENS DEIXEN ELS BONS…
Fa temps, quan va morir Alarcos Llorach, un profesor ens va dir a tota la classe “se nos mueren los buenos”. Un altre dels bons, al meu parer, ens ha deixat fa poc. Aquest post només vol ser un petit homenatge al poeta abans de que acabi sent “un paràgraf anodí en els maltractats manuals de la España que bosteza”.
Us deixo un poema, per si el voleu.
PARA QUE YO ME LLAME ÁNGEL GONZÁLEZ
Para que yo me llame Ángel González,
para que mi ser pese sobre el suelo,
fue necesario un ancho espacio
y un largo tiempo:
hombres de todo el mar y toda tierra,
fértiles vientres de mujer, y cuerpos
y más cuerpos, fundiéndose incesantes
en otro cuerpo nuevo.
Solsticios y equinoccios alumbraron
con su cambiante luz, su vario cielo,
el viaje milenario de mi carne
trepando por los siglos y los huesos.
De su pasaje lento y doloroso
de su huida hasta el fin, sobreviviendo
naufragios, aferrándose
al último suspiro de los muertos,
yo no soy más que el resultado, el fruto,
lo que queda, podrido, entre los restos;
esto que veis aquí,
tan sólo esto:
un escombro tenaz, que se resiste
a su ruina, que lucha contra el viento,
que avanza por caminos que no llevan
a ningún sitio. El éxito
de todos los fracasos. La enloquecida
fuerza del desaliento…
1 comment Gener 13, 2008
nuriade