Enviaments Etiquetatsaborriment
15 de febrer: DIVENDRES
Un divendres com un altre, les set de la tarda, i aqui estic, al meu cutxitril amb vidres enlloc de parets, després d’haver-me passat una hora pintant 10 mapes d’Amposta i escrivint qualsevol vanalitat sobre una conferència de l’Àvia Remei (quan es jubilarà aquesta dona?).
M’arriba la propaganda del PSC per a la Revista Amposta i és com si sabés quant em repateja treballar un divendres a la tarda: “Lluïsa Lizárraga. La Catalunya optimista”… Sí, bé, com a mínim aquí no hi ha ningú més i puc tenir la música a tota pastilla, això és mirar-s’ho amb optimisme. Mentre Guns ‘n Roses canten al Sweet Child que porten dins jo llegeixo el mail que em promet una quadricomia que es redueix a blanc, negre i roig…sí, clar, optimista.
Tres colors són quasi quatre.
Add comment Febrer 15, 2008