Nuriade’s World

Pos no, no sóc solidària. I què? Per què ho he de ser?

Per a agafar-me a una rotllana i tocant la guitarra ser feliç vivint en un sorral? Si és per això no seré solidària.

Un dia, el meu profe de grec em va explicar en què consistia l’equilibri territorial:

-Mira – em va dir – Catalunya es divideix en Barcelona i voltants, i dels voltants n’hi ha tres: el barri residencial i de classe alta, que és Girona, l’Oest llunyà i inhòspit, que és Lleida, i el barri de les putes i els lladres que és Tarragona i Terres de l’Ebre.

Quan vaig superar el fet que un catedràtic digués la paraulota que comença per P… davant de mi, vaig pensar que tenia certa raó, i d’això ja fa anys. No parlo de governs ni de polítiques ni de tripartits, per a això, agafeu el diari que més ràbia us faci i en trobareu per a tots els gustos. El que passa és que em rebenta que damunt de que som el quarto de les rates de Catalunya, damunt de que hem d’invertir a la capital per a poder tenir una formació en estudis superiors que després no ens serveixen per tornar a casa, damunt de que ens hem de sentir que som uns salvatges per soltar bous en festes majors, damunt de que no podem tenir ni una carretera en bon estat perquè no sé si vivim en un Parc Natural o en una reserva india, damunt, si ens queixem perquè ens han pres pel pito del sereno, ens diuen insolidaris.

Molt bé, serem insolidaris, serem els dolents de la pel·lícula, prefereixo ser Lex Luthor abans que el xiclet que hi ha enganxat a la sola de Superman.