2 d’octubre: Miscel·lània

Cada dia odio més el wordpress, no entenc per què no em manté el pormat que dono als paràgrafs, per què cada vegada publica els posts amb una tipografia diferent i per què no puc penjar-hi una galeria de fotos que es vagi mostrant en portada.

En fi, només vaig tenir dos dies un post titulat Roma, caput mundi perquè no aconseguia que quedés bé visualment. Mentre em plantejo si emigro o no i torno a l’antic Blogger us deixo uns links amb fotos de Roma que, per cert, crec que és la ciutat més màgica i meravellosa del món:

Roma

El Vaticà

D’altra banda, fa dies que es va fer un homenatge a Gerard Vergés, i Emigdi va proposar que poséssim un poema seu als nostres blogs…jo com sempre arribo tard a tot arreu. En fi, en honor també a la meva primera vocació us en poso un traduït al  castellà pel poeta Ramon García Mateos, un d’aquells professors que, quan els llegeixes, encara sembla que et parlin:

Mitològica

D’un encertat i destre cop de dalla       Urà va ser castrat pel jove Cronos.       Sobre el mar àtic —sempre blau— caigueren       unes gotes de sang, i nasqué Venus.

Des de dalt de l’Olimp, l’insaciable       Júpiter s’ho mirava. I va somriure:

—Una femella més i un mascle menys.     Mitológica Empuñando una hoz diestra y certera       el joven Cronos emascula a Urano.       Sobre el Ático mar azul cayeron       unas gotas de sangre, y nació Venus.       Desde el Olimpo, el siempre inagotable       Júpiter lo miraba y sonreía.       —Una doncella más y un varón menos.

19 d’agost: Com va dir Grouxo, aquests són els meus principis

He llegit al blog A l’atzar agraeixo, una espècie de declaració de principis del lector en forma de joc interblocaire (o és interblogal? O interblòguic? Segur que hi ha una bona paraula per dir això)
M’ha agradat perquè crec que lectors i no lectors hem fet ús dels nostres drets alguna vegada.
Us poso la meva versió personal, i si algú s’anima a prosseguir amb la intertextualitat, millor que millor.

 
1. el dret de no llegir: Los pilares de la Tierra

2. el dret de saltar-se pàgines: Cinco horas con Mario, Miguel Delibes

3. el dret de no acabar un llibre: La Tempestad, de Juan Manuel de Prada

4. el dret de rellegir: El Petit Príncep, una vegada i una altra, i una altra

5. el dret de llegir qualsevol cosa: Tots els Harry Potter

6. el dret al bovarisme: Qui no s’ha vist mai com Bridget Jones

7. el dret de llegir en qualsevol lloc: El perfume, de viatge de final de curs de 3er de BUP a Canàries, vaig quedar com la rara de l’institut.

8. el dret de fullejar: Els atlas…per veure món

9. el dret de llegir en veu alta: Qualsevol poema, menys l’últim cant d’Altazor

10. el dret de callar: Com la protagonista de Seda

5 d’agost: PARADA I FONDA

Aquesta setmana són les Festes d’Agost, a Amposta comencen divendres dia 8, amb bous, bous capllaçats, bous al carrer, bous a la plaça, bous embolats, bous estofats, més bous, pregó, concerts de bandes, cercavila de bandes, cercavila de bous i demés floritures festives.

En concret, jo només espero el dia del concurs d’allioli: l’any passat vaig quedar tercera i enguany aspiro a superar la gran Paquita.

Com podeu comprendre, i donat que és tònica general de tots els blocs a l’estiu, durant aquestes setmanes hi haurà una paradeta d’entrades (jo tampoc sóc molt constant, així que no em trobareu massa a faltar els quatre que passeu per aquí de tant en tant).

Després de festes, una setmaneta més de feina per deixar-ho tot lligat, i me’n vaig al Septimontium, a la terra de Tàcit, allà on Ciceró destil·lava eloqüència i Catul patia perquè s’havia mort l’ocellet de Lesbia.

Prometo penjar fotos, prometo no fer una parada massa llarga, prometo llegir-vos quan torni, prometo compartir el pernil si guanyo el concurs, prometo que superarem la crisi econòmica, que us donaré 400 euros, que Catalunya serà independent al 2014 i que de cara a l’hivern tindrem el finançament que ens mereixem…

 

Perdó, m’emociono de seguida.

1 d’agost: LLIBRES DE PLATJA

A l’estiu, amb la calor, sembla que a tothom li agafa per posar-se a llegir, sigui perquè les vacances els estimulen a culturitzar-se, sigui perquè la tele és encara més soporífera que una novel·la de Danielle Steel, o sigui perquè tenim aquell llibre que ens van regalar per Sant Jordi i ja tenim remordiments per no haver-lo començat.

La qüestió és que resulta habitual arribar a la platja i trobar-ne més d’un lluitant per trobar una postura que faci compatible llegir, prendre el sol i vigilar les criatures; i que a més, sigui còmoda. Ja us avanço que és impossible compaginar-ho tot.

Personalment, prefereixo baixar a la platja amb un plec d’autodefinidos, perquè no pesen, no cal posar-hi massa atenció i no cansen tant la vista, perquè baixar a la platja amb les ulleres, tampoc és massa recomanable.

Tot així, posarem unes quantes recomanacions sobre coses que no s’han de fer si un vol llegir a la platja:

 

1.- NO portar un llibre massa gruixut. Deixeu Crimen i Castigo per dies més propicis, a no ser que vulgueu aprofitar per reforçar-vos l’avantbraç.

 

2.- NO portar un llibre massa car. Les edicions especials amb tapa dura, punt de raso, il·lustracions a tot color i paper setinat no són bones viatgeres, aprofiteu per buidar aquell expositor de llibre de butxaca de la gasolinera, que tampoc aguanten el sol, l’aigua i la sorra, però per cinc euros, ens doldrà una mica menys.

 

3.- NO portar un llibre de Virginia Woolf, acabareu per omplir-vos el banyador de pedres i entrant a l’aigua per suïcidar-vos.

 

4.- NO portar un llibre de poesia, l’estiu no és la millor època per entrar en l’hermetisme del vers, si voleu anar d’intel·lectuals opteu pel diari, podeu passar directament a les notícies de societat o estar llegint l’horòscop i no es notarà.

 

5.- NO portar Los pilares de la tierra ni El código Da Vinci, estan passats de moda, i quedareu tan malament com si portéssiu sandàlies de goma

 

6.- NO porteu cap llibre d’un autor estranger en versió original, si baixeu un diccionari a la platja, quedareu com uns friquis (em remeto a l’exemple de les sandàlies de goma)

 

7.- NO porteu cap llibre que no sigui d’un autor molt famós a qui ja hagin entrevistat Buenafuente o Albert Om, perquè us poden acabar preguntant de què va i si us agrada i a veure qui és el guapo que contesta la veritat….

 

Porteu, en definitiva, allò que es pugui anar llegint entre becaines de 10 minuts, que no us dolgui mullar ni tacar de crema protectora, i que sigui tan previsible que, tot i no haver passat de la pàgina 50, pugueu tornar a l’oficina i assegurar que us l’heu llegit durant l’estiu.

17 de juliol: Epifania en pwp

Avui la Mare Natura m’ha parlat a través d’un Power Point.

M’ha dit que he de fer coses bones per les persones que tinc al voltant perquè ella ha fet per a mi una platja del Carib, de la qual m’adjuntava una foto. També m’ha fet el Perito Moreno i la selva Amazònica; per últim, m’ha fet dos dofins que salten sobre les ones marines, jo ja tinc un gos, i no tinc la banyera prou gran per posar-hi dos dofins, però no voldria ser desagraïda, ja veuré com me les arreglo.

Com podeu comprendre, encara estic en shock per la rebel·lació de la senyora Natura que, a sobre, m’ha retret que vagi a caçar cèrvols furtivament i que mati foques.

Jo crec que ha estat una mica injusta, perquè no recordo haver matat cap foca últimament, ni tan sols porto abrics de pell, tinc un anorak del Zara que segur que no és biodegradable, però d’aquí a maltractar animals, hi ha un bon tros.

D’acord que sempre em faig un embolic quan separo la brossa i se’m colen les closques dels ous als envasos, i que no tinc paleta de matar mosques, les mato amb insecticida, però jo no tinc cap fàbrica, per tant, aquelles emissions de CO2 de les que m’ha acusat no són culpa meva, està mal informada.

Em sembla que des de que la Natura té correu electrònic i es dedica a esbroncar la gent via Power Point se li ha fet mal caràcter, potser hauria d’entrar en un xat de contactes per conèixer gent nova, hi ha molta gent que utilitza Internet com ella, sense anar més lluny, la Verge de Guadalupe es cola al meu correu cada quinze dies aproximadament demanant-me que la reenvii a vint persones si no vull acabar sent una indigent que demana caritat a la porta del Mercadona.

Les noves tecnologies han trastocat la separació entre les coses humanes i les divines, abans havies d’anar a missa per parlar amb Déu, ara et parla ell directament a una velocitat de 54 Mbps.