Comentaris a: 1 de juliol: INTEL·LECTUALS I ACUSADORS

Per: Anònim

Anònim — Fri, 26 Sep 2008 12:57:05 +0000

Tu li dones un sentit més literari que jo. Jo en canvi més polític, però al fons, crec que coincidim prou en la nostra apreciació sobre el ser intel·lectual avui en dia.

Per: Nuriade

Nuriade — Thu, 10 Jul 2008 10:58:51 +0000

Com sempre, Mairena posa posa en ordre aquest món desquiciat.

Per: Alberto Caeiro

Alberto Caeiro — Wed, 09 Jul 2008 22:06:28 +0000

Veuran, no voldria elogiar el manifest tot dient que l’he llegit, diguem que he caigut d’una a altra renglera d’anodines flatulències. En aquesta terra esquerpa, on cada paraula dels acusables intel.lectuals redueix una hora a la setmana les sessions de llengua, ja saben: lèxic, gramàtica i sí, lectura; doncs bé, el cas és que aquesta realitat feixuga on els nostres éssers pesen sobre el sòl viu molt fixada en la llengua (com eina llencívola) però, tanmateix, oblida, i el seu és un oblit amarat de complicitat, i deia que oblida la llengua com eina d’expressió, no de l’expressió dels eructes mentals que vessen els nostres mitjans de comunicació, sinó de l’expressió de un cabdal cultural, l’expressió que fa les nostres ments eixamplar-se i potser aleshores recuperar una vella i dissortada bandera tot cridant: “J’accuse…”

Per: Nuriade

Nuriade — Wed, 02 Jul 2008 16:57:10 +0000

Comentaremos en cuanto le parezca oportuno el “Caso Neruda”. Obsérvese mientras el dístico: “Para mi corazón basta tu pecho/para tu libertade bastan mis alas” Como sabe, extraído de “Veinte poemas de amor (a mí mismo) y una canción exasperante”

Per: Cogito, ergo sum.

Cogito, ergo sum. — Tue, 01 Jul 2008 17:57:36 +0000

Totalmente de acuerdo, excepto en el caso Neruda. Ciertamente, los filólogos somos unos incomprensos, sobre todo aquellos que nos colocamos el sobretodo que nos protege de las políticas lingüísticas y de las noramitivaciones de la lengua. A pesar de todo, hay ocasiones en las que a uno se le calienta la mano y la boca con las actuaciones de algunas consejerías de la Generalitat y no puedo uno reprimirse y tira por el derecho cual Babieca desbocado. Viva la multiculturalidad, la pluralidad lingüística y que coño, el mestizaje también.