5 de maig: No se mueran ustedes sin leer…
Maig 5, 2008
He llegit al blog Zurda Siniestra una crítica a la llista de les 100 millors novel·les en llengua castellana que va elaborar la revista Semana,.Que ningú s’exalti, és al revista Semana que s’edita a Colòmbia, no la espanyola, que està més preocupada per Telma Ortiz.
Totes les llistes sobre les coses millors i pitjors tenen partidaris i detractors, uns estarem més d’acord amb unes novel·les, altres creurem que n’hi ha que falten, o que sobren. El meu cas, però, té un punt molt preocupant: de 100 novel·les me n’he llegit un total de quatre, i damunt, aquestes quatre no estan les primeres del rànquing (en concret m’he llegit la 13, la 44, la 88 i la 93. Si hagués de fer un rànquing sobre les100 novel·les que més m’han agradat, potser només inclouria la 13…
Tot això pot significar diverses coses:
1) Que sóc una inculta i que no llegeixo novel·les obligades
2) Que els experts que han invertit el seu valuós temps en fer la llista (i que en saben més que jo) tenen uns gustos diferents als meus
3) Que no m’agraden en general les novel·les en castellà del darrer quart de segle.
4) Que m’hauria de comprar la revista Semana i la Qué leer? (per allò d’estar a la última)
5) Que m’he de conscienciar de que, es miri com es miri, García Márquez és la millor ploma que ha donat el segle XX de les lletres hispàniques seguit de prop per Javier Marías.
Dit tot això, i com que el meu bagatge lector ha resultat bastant pobre, passo a enumerar aquelles novel·les que no surten a la llista de les millors i amb raó:
…
Bé, mireu-vos les lectures obligatòries Introducción a la literatura del siglo XX i de Ultimos decenios de la literatura española del siglo XX, Facultat de Lletres, URV i ja us en fareu una idea bastant exacta…
Entry Filed under: Coses que llegeixo pel món, llibres. Etiquetes: lectures, literatura, llistes.
8 Comments Add your own
Leave a Comment
Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
nuriade
1.
Cogito, ergo sum. | Maig 5, 2008 at 5:33 pm
Ja, ja, ja… Por una vez escribe usted con sentido y con esa fina ironía propia, salvando las distancias, del mejor don Mariano (sabrá usted de sobra al que me refiero).
2.
Nuriade | Maig 5, 2008 at 7:34 pm
Mas quisiera servidora…
3.
Eugenio | Maig 6, 2008 at 1:36 am
Después de volver a ver la lista, la verdad que me parece bastante malona. Hay muchas que sobran -con perdón de los muchos fans de Ruiz Zafón, pero ¿la Sombra del Viento? ¿en serio?- y muchas que faltan.
Y luego eso de que haya tantas novelas de Marías y tan pocas, por ejemplo, de Vargas Llosa. Y muchas de las de Carlos Fuentes no son las mejores.
Pero bueno. Un abrazo a tot i totes. Adeu del Méxic.
4.
Nuriade | Maig 6, 2008 at 8:55 am
Bueno, lo de Zafón es como lo de Allende…tiene su público. Lo que chirría un poco es tanto académico de la lengua…por qué será?
5.
Cogito, ergo sum. | Maig 6, 2008 at 3:49 pm
No acabo de comprender el porqué el ser humano envidia todo aquello que tiene éxito. ¿ Por qué insisten en la idea de que todo aquello que llega al gran público debe ser mala literatura? Seguramente, si esos autores de grandes masas pasaran desapercibidos, valorarían mucho más su obra. ¿Por qué un artista no puede ser de culto sin que su arte sea para una minoría o deba estar muerto?
6.
Nuriade | Maig 6, 2008 at 5:00 pm
Una no es demasiado estricta en la nomenclatura, si a espíritu crítico se le quiere llamar envidia, llámesele.
Personalmente opino que Umberto Eco ya demostró que la cultura para las masas puede ser buena cultura y hasta hacer una buena peli. Por lo demás, unos somos apocalípticos, otros, integrados…en ningún caso se trata de famosos contra ignorados.
Pero esto…no es culpa nuestra.
7.
Cogito, ergo sum. | Maig 6, 2008 at 6:00 pm
No simplifique en una visión tan naturalista de las cosas un conflicto tan interesante como este.
8.
Nuriade | Maig 7, 2008 at 9:01 am
Simplificar la teoría de la literatura es casi un oxímoron. Por lo cual dejaremos la cuestión para el próximo post.